lunes, 25 de agosto de 2008

Virginia pronto trabajará en su disco: Quiere un disco autentico (web de Operacion Triunfo)

Enmig de missatges plens d'insults (sempre igual. Fa més d'un mes que ha acabat OT i hores d'ara encara continuen igual, tan fàcil que seria donar suport als seus, però potser és perquè no tenen a ningú que els agradi però si algú a envejar), he enviat el meu comentari:

13 votos volcagarrotxa(25-08-2008 21:18:24)

Virginia yo de momento ya he leído tu carta publicada en tu blog (ya me entiendes). Yo, hasta que terminó OT no pase a formar parte de la marea azul. Era una ola independiente que me gustaba y me gusta esa niña azul. Luego, con más calma y alejada de los insultos de ciertos personajes de otros concursantes (aquí y en el 7522 de 24 h.) empecé a valorar a los de la marea azul hasta tal punto que con mucho orgullo ahora formo parte de ellos. Su integridad, su sensibilidad, su sinceridad, su humildad me han cautivado al igual que Virginia. Yo, hay concursantes que no me han gustado nada (algunos como cantantes, otros también como personas) pero no voy por allí dejando constancia de esto. Yo sólo me centro y dedico todas mis energías para la persona que me gusta. Yo siempre dijo que quien odia es que se ha olvidado del amor y amar es conocer la vida. Cada uno es libre de amar o de odiar. Yo tengo muy claro lo que quiero: AMAR. Virginia espero ansiosa e ilusionada tu primer disco.

Comentarios blogs de Virginia



Comentarios carta núm. 5
montse (volcagarrotxa) Says:

Octubre 22, 2008 at 9:59 pm
“La Sociedad de los poetas muertos”

No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a
expresarte, que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu vida algo
extraordinario.
No dejes de creer que las palabras y las poesías sí
pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis. Nos derriba, nos lastima,
nos enseña, nos convierte en protagonistas de nuestra
propia historia.
Aunque el viento sople en contra, la poderosa obra
continúa: Tú puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar, porque en sueños es libre
el hombre.
No caigas en el peor de los errores: el silencio. La
mayoría vive en un silencio espantoso.
No te resignes.
“Emito mis alaridos por los techos de este mundo”,
dice el poeta.
Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas,
pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca tener la vida
por delante. Vívela intensamente, sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro y encara la tarea con
orgullo y sin miedo.
Aprende de quienes puedan enseñarte.
Las experiencias de quienes nos precedieron de
nuestros “poetas muertos”, te ayudan a caminar por la
vida.
La sociedad de hoy somos nosotros Los “poetas vivos”.
No permitas que la vida pase por ti sin que la
vivas ….
Walt Whitman
Virginia, un día más aprendo de ti porque tu me enseñas, no dejo pasar el día sin crecer actuando con flexibilidad y humildad. Intento valorar más las cosas simples porque son las más bellas. Más aún, hoy que me han dicho que me tienen que operar. No duele la notícia, duele el hecho que quizás esto me prive de asistir a la presentación de tu disco y la más que segura kedada en Barcelona. No obstante, no dejaré de soñar, no me dejaré vencer por el desaliento, porqué tu siempre me aportarás pasión, ilusión y sueños. Nunca más dejaré de soñar. Esta es una de las muchas lecciones que me has enseñado. Aunque, quizás podría ser la madre de muchos de tus fans, nunca te dejaré: tu voz nunca me dejará de emocionar.

Comentarios carta núm. 4

montse (volcagarrotxa) Says:

Octubre 7, 2008 at 7:50 pm
Virginia, una vez más desbordas humildad, generosidad e integridad. Siempre agradecida de tus oportunidades y de las muestras de cariño que intentamos que recibas con todo merecimiento. Hasta tu llegada a OT2008, sólo tus amigos más íntimos y unos cuántos amantes del jazz, blues y soul conocían de tu existencia. Llegó OT2008, y todos los ansiosos de nuevas sensaciones nos fijamos en ti y en cada una de tus cualidades. Tu forma de ser nos cautivó dentro y nos cautiva fuera. Tu conseguistes tu sueño: hacer música y nosotros el nuestro: tener a alguien que nos acompañe para siempre con su voz y su actitud. Sabemos que estás trabajando en tu primer disco, el cual nos has prometido que sería auténtico. De esto estoy segur@: nunca me has defraudado. Ése disco nos permitirá conocerte más profundamente, libre de las ataduras impuestas por unos y “atada” de forma consensuada con otros para “fabricar” la música que verdaderamente sientes y que nosotros soñamos en oír. Ése disco debe ser el punto de partida para ti y para todos nosotros, tus fans. Te doy la bienvenida a nuestro mundo. En él, siempre encontrarás un hogar dónde cobijarte, un hogar dónde serás siempre recibida con los brazos abiertos y con el corazón a tu disposición.


Comentarios carta 3

montse (volcagarrotxa) Says:

Septiembre 24, 2008 at 7:35 pm
Virginia, cada día que pasa me siento más atrapada en ti y más perdida sin ti. Quizás sea una de tus fans de mayor edad. Nunca antes habías sentido esta locura por un cantante. Nunca pensé que haría firmas, avatares, banners, un blog, participaría en foros, y nunca nunca jamá pensé que me haría de un club de fans. Todo esto es lo que he hecho hasta ahora, GRACIAS A TI. Tu sensibilidad, tu sinceridad, tu integridad, tu humildad, tu personalidad, tu voz, tu mirada.. Todo ello y mucho más te han convertido en mi estrella, la estrella que ilumina mi camino para que pueda levantarme y caminar sin sosiego hacia adelante. Gracias por mantenernos informada sobre el disco… es que lo anhelamos tanto, nunca había deseado desesperadamente una cosa como tu dsco.. pero, al mismo tiempo, se esperar y esperaré pacientemente. Virginia, no nos conocemos, hasta ahora no he podido asistir a tus conciertos pero espero que pronto regresaras a Cataluña y allí me encontrarás. Mejor dicho, allí te encontraré yo y recibiré tu fuerza y tu luz, porque se que será difícil acercarme a ti. Pero para mi será suficiente el verte. Sigue siendo un ejemplo a seguir para tod@s nosotr@s, no cambies porque en ti he encontrado la bellesa interior.


Comentarios carta 2 (después OT)

Oh !! Virginia, una altra vegada la meva estrella ha tornat a aparèixer amb llum pròpia. Aquesta vegada ens ha deixat una carta en el blog de Portalmix i a la web de la marea azul (la segona des de que inicià a volar fora de l'acadèmia). És una manera de tenir-la aprop nostre. Té cura de nosaltres i nosaltres la cuidarem per sempre més. El que ens ha donat és tan gran que el sentiment de deure sempre estarà present dins nostre: Gràcies a la Virginia que ens ha donat tant, ens ha donat els millors somriures acompanyats de gestos nets i transparents, ens ha despertat emocions amb la sev veu, ens ha deixat enlluernats amb el seu bon fer i la seva personalitat, i dia que passa encara molt més. Gràcies per haver-nos donat tant. Tant que mai, totes les paraules que pugui dir, tots els sentiments que pugui expressar seran suficients.

Marea Azul:
Mi comentario: "Me siento atrapada en ti y perdida sin ti (ahora enviaré mi composición al concurso que habla de estos sentimientos, más tarde enviaré una prosa para ti también). Siento tanto por ti, por tu voz, por tu personalidad que desde de la primavera me has atrapado. No puedo escapar de ti y sin tin no sé quien soy. Me gusta lerte, me gusta escucharte… son esos momentos en que me llenan mucho más, son esos momentos en que mis sueños atraviesan muros y estan a punto de hacerse realidad. No tengo palabras para expresar lo que siento. Mis mil y una gracias no son sufientes, se pueden decir a la ligera pero quiero que sepas que salen de mi alma y llevan consigo todas esas emociones y todos esos sentimientos puros hacia ti. Anhelo el día en que te pueda conocer, aunque tu no ve veas, yo si que te llevaré siempre más dentro de mi ser. Un besazo muy grande de alguien a quien le has cambiado su vida."

Portalmix:
Mi comentario: volcagarrotxa (08-09-2008 11:12:51)
"Cuando me siento un poco huérfana de ti, luego llegas con tus palabras y mi corazón se pone contento. Anhelo el día que te conoceré, el día que ante mis ojos aparecerás (ya lo has hecho en la TV, en las revistas,..) pero no es lo mismo. Con amor tu perdonas a los demás, por eso la vida te perdona y te ama. Sabes que la vida nos ha permitido ser como hemos querido. Cada día estoy delante del ordenador, buscando, haciendo montajes, escribiendo sentimientos hacia ti. Mil gracias por ti y para ti. Me has permitido conocer música que desconocía, me has permitido conocer a personas maravillosas, me has permitido llenarme de nuevas ilusiones, me has traído la alegría a mi alma... Mil y una gracias !! Nunca te podré agradecer lo que tu voz, lo que tu mirada, lo que tus gestos, lo que tu personalidad,.. me han inspirado. Un abrazo muy fuerte, con distancia, pero soñando que algun día, cuando esa lejanía no exista, ése contacto se produzca."

Comentarios carta núm. 1 (después de OT)

Quina agradable sorpresa !!. A primera hora de la tarda he vist que la meva Virginia (meva i de molts) ens ha escrit una carta en el seu blog de la marea azul. No he pogut deixar passar ni un minut més, per donar-li les gràcies. El seu agraïment és mutu ja que també jo tinc molt que agrair-li. Aquestes han estat les meves paraules (són en castellà. Les llengües s'han creat per tal que els pobles s'entenguin entre d'ells no per a crear diferències):

Agosto 25, 2008 at 4:24 pm
Olé mi Virginia. Sigue siempre así, no cambies: tu voz, tu mirada, tus gestos expresivos y transparentes, tu personalidad, tu sensibilidad,.. me cautivaron desde el primer día. Ese día pasaste a ser la estrella de mi Universo. GRACIAS a ti, mi vida cambió, me he convertido en una persona ilusionada, con unas ganas locas de tener en mis manos tus discos (de momento he dejado espacio en mi estantería para irlos poniendo a medida que aparezcan). Espero verte en directo en conciertos. De momento lo tengo difícil ya que vivo a 55 kms de Girona pero no dejo de anhelar la llegada de ése día, en que surcaré todos los mares y el cielo azul para verte en directo. No pasa ningún día que no vea tus vídeos (galas, clases de M.Manzo, canciones tuyas de la academia, valoraciones, entrevistas). Mi Ipood está lleno de tus canciones, tengo 2 CD’s grabados con tus canciones. En mi casa, en mi coche, dónde vaya (playa, montaña, viaje a Porto) siempre te llevo conmigo. GRACIAS VIRGINIA POR SER COMO ERES Y POR CANTAR COMO CANTAS, POR TENER ESA VOZ TAN AUTENTICA Y TAN PERSONAL. GRACIAS DE TODO CORAZÓN

OT 2008 Virginia : Su cásting

domingo, 24 de agosto de 2008

Em quedo amb el millor de tot: la Virginia

Aquesta edició d'OT ha estat la primera que he vist íntegrament, des del canal T5 i del canal 24 hores. També ha estat la primera a qui he destinat temps, diners, enrabiades, és a dir, una mica de tot. Tot això ha estat així perquè la presència d'una noia que m'ha captivar com cap altre. M'estic referint a la Virginia. La seva veu, la seva mirada, els seus gestos, la seva personalitat (que cada dia que passa em sorprèn més gratament), la seva transparència amb les seves expressions, han fet que m'"enamorés" perdudament d'ella. Mai havia sentit aquesta bogeria per cap cantant. M'agraden molts però cap d'ells, ni ara ni abans quan era més jove, m'havien fet sentir el que era el fenomen "fans" i allò que moltes vegades havia criticat ara resulta que sóc una d'elles. Bona part del meu temps lliure gira al seu entorn: em connecto a les webs de fans, intento participar, ara escric un recull de sentiments per si algú d'ells li pot fer arribar pel seu anniversari (si no pot ser o un cop passat el dia 29 de setembre en deixaré constància al meu blog), col·lecciono imatges seves, faig muntatges que de moment no m'he atrevît a publicar, he elaborat un vídeo amb les seves millores gales, un altre amb les valoracions més justes, també amb entrevistes que li han fet, he comprat revistes OT, Diez Minutos, Cuore, Hola,... Estic boja però és una estat de bogeria desitjat però no controlable, és una bogeria que m'omple, és una bogeria que em fa viure millor. Per mi, i mai pensaria que diria això, també ha fet que OT hagi estat una de les millors experiències de la meva vida -en el meu cas, personal-: Quina sort el moment aquell que vaig decidir veure OT en els càstings previs a la gala 0 (havia dit que no el veuria més). Ara, des de que ha sortit del programa em dedico a comptar els dies que queden perquè surti el seu disc, a on serà i com serà el seu primer concert, si fa falta creuaré mars i muntanyes per a veure-la...

Però, tot i aquests sentiments tan meravellosos, he tingut moltes enrabiades. Estic totalment d'acord amb que aquesta edició s'ha caracteritzat per ser envidiosa i sobèrbia. Penso que això ha esdevingut així perquè hi han participat un grup d'amics capaç de controlar tota la vida a l'academia, el desenvolupament de les gales al plató, en definitiva de bona part del concurs. Però no n'han tingut prou a dins que un cop a fora han continuat amb tota aquesta porqueria. Com vàrem canviar els sms al 7522 ? quan el líder d'ells va sortir a fora. Fins aquell moment jo hi participava però des de que es va omplir de brutícia, d'insults, de faltes de respecte,.. feia una pudor intolerable. Això si !, d'una cosa si que n'estic molt orgullosa, i és el fet de veure com la majoria de la gent hem estat forts i hem resistit, potser seguint l'exemple d'ella. Ells han intentat manipular al públic per tal de que guanyés un del seu grup, han intentat (potser ho han aconseguit en més d'una vegada) manipular a companys seus (només cal veure la reacció de Chipper aquell dia, però com que ell és intel·ligent juntament amb les paraules de Risto li van obrir els ulls i va saber reaccionar a temps, d'altres no se sabia molt bé en quines aigües moure's. Però el pitjor de tot això és que s'ha fet amb el ben-i-plàcid de tota l'organització (T5, productora, jurats, professors, presentadors,..), que han permès el maltractament verbal, psíquic i, fins i tot, físic (perquè quan una persona ataca ja només verbalment o psicològicament a una altra, també ho fa físicament).

A la productora aquestes actituds els hi ha anat molt bé i els hi ha estat fàcil de seguir (qui no recorda el muntatge fet amb la Virginia i en Chipper: impensable, intolerable, indignant, de jutjat de guàrdia !!!). A ella li interessava que Virginia no guanyés per quedar-se-la al seu poder i treure'n un bon suc, ja fos com a membre de la seva discogràfica ValeMusic o bé venent-se-la a Sony, que és qui realment la volia. Alguns s'atreveixen a dir que a Risto li interessa Virginia per a fer diners. Potser si, però segur que és perquè ella val i pot donar molt de sí en un futur molt proper. I què millor que hi hagi algú que l'aprecia al seu voltant per tal que ningú la destrueixi. Ell se l'estima (que cadascú pensi de quina forma però en definitiva se l'estima). Però aquests que diuen això, què han fet per a ella ?, o potser ens hauríem de preguntar, què li han fet ?. Ells, productora, algun membre del jurat, professors (amb alguna petita excepció), presentador, l'han maltractat si bé directament potser no si que han permès que d'altres ho fessin. El seu objectiu, potser no era en contra la persona de la Virginia, sinó per interessos econòmics al veure l'èxit que tenia entre el públic i la massa crítica de fans que s'anava creant. Risto, potser li farà de productor o publicista, ell potser en treurà diners però del que si estic segur que ho farà perquè ha vist el que ella pot aportar a la música, ell l'ha cuidat, ell ens l'ha protegit i potser ell ha aportat un petit granet de sorra perquè la Virginia no abandonés. Ell li ha donat un part de seguretat i confiança que els altres li han tret (i després parlaven de por escènica, però no veien que eren ells professors, jurat, companys, els que li han transmès aquesta possible por. Això si que ho sabut fer bé, sobretot els companys que potser hagués estat millor que aquesta força transmissora l'hagués destinat a transmetre quan ells cantaven. En Risto, l'ha sabut punxar perquè millorés, l'ha sabut valorar, en definitiva que la seva aportació juntament amb el treball i la voluntat de la Virginia han fet que Virginia fós la cantant que més a millorat i que explotés de la manera que ho ha fet a la recta final (bé des de que l'IVAN i companyia anaven sortint de l'acadèmia). La seva veu s'ha fet gran dins de l'acadèmia, la seva posta en escena, la seva mirada i com transmet. Cada gala hem vist com el plató i la nostra televisió  s'omplia d'una aurea, ella sola omplia el nostre univers. Tota ella s'ha fet gran allà dins. Ha consolidat la seva personalitat, ha guanyat en seguretat i confiança i tot això s'ha notat a la seva veu. Com deia abans, ella sola crea un univers al seu voltant que la gent que l'envolta s'hi queda atrapat. 

Sort que el temps farà que algunes imatges se m'esborrin de la memòria. Com, per exemple, quan es fa el visionat de la gala 14 i es comenta l'actuació de la Virginia i com tots ho valoren positivament menys un personatge soberbi i prepotent (com han dit més d'una vegada membres del jurat) que es limita a valorar la realització de les imatges... Detestable !!. Un personatge que si s'hagués centrat més en els comentaris que li han fet professors i jurats potser se'ns hagués quedat una altra imatge seva. Però no, ell ha anat a la seva, ell no tenia res per a millorar perquè tot ho feia perfecte (renoi, si tant en saps -i això no ho poso en dubte- què hi feies allà a dins... Un que creu que no té res a aprendre perquè va a una acadèmia, si ell ja ha triunfat personalment -com l'altre company seu- perquè va a Ot, perquè com molt bé ha dit en Risto i Coco, per la fama, per aconseguir fama per fama). La seva manera de ser s'ha vist reflexada cada minut a l'acadèmia... de seguida fent-se notar com a compositor, com a instrumentalista de piano... i després diuen que la Virginia tot ho feia per les càmeres.... perquè no ha fet servir la seva faceta compositora o la seva guitarra per donar-se a conèixer més. Perquè ella és diferent, ella si que tenia molt clar que volia participar a OT per aprendre tot allò que a fora -si no es tenen diners- és impossible en tant poc temps i perquè no lluitar per si es podia aconseguir una carrera discogràfica (la veritat per davant... ). D'altres, han fet el mateix però han vingut de fora perquè suposo que el mercat del seu país era molt complicat. Si que ell té una veu prodigiosa, però marca diferències,... jo penso que no. Això si tant ell com d'altres, penso que el seu registre vocal potser bo per a participar en musicals, sobretot alguns que això de fer d'actor ho saben fer molt bé. 

Mai havia vist com un col·lectiu de professionals, que l'únic objectiu que tenien era aconseguir que els seus alumnes (concursants) traiessin el millor de si mateixos a través de les seves classes i resulta que han adoptat papers totalment discriminatoris. Sort !! que hi ha hagut alguna excepció: Monzo, Morgan,.... I com es nota el seu paper, quant han après de tècnica vocal amb M.Monzo, o l'anglès amb la Morgan... D'altres millor no parlar-ne o, potser si... Quin paper ha adoptat la psicològa ?. El que si que estic segura és que no hauria de crear tensions ni, menys, intentar enfonsar a persones, ni menys postular-se al costat dels que volien controlar tota l'acadèmia, les gales (fins i tot, alguns s'han vist capaços de valorar el perquè un company vota a un i no a un altre... Impensable !!. Cadascú té els seus motius i si els vol explicar a qui cregui que ho hagi de fer, que ho faci i JA ESTÀ.... Indignant. I com pot un director d'acadèmia en públic pressionar a un alumne seu perquè digui (sota pressió = tortura psicològica) si li agrada o si se'n fia d'algú... O com un professor parla d'expulsar a la Virginia perquè no li agrada i, en canvi, ells mateixos es salten les normes i deixen sense expulsar a altres (Ivan, Sandra, Mimi,...) per insultar i menysprear. Si us plau, només calia que cada un adoptés el seu paper i prou.


Un presentador impresentable. El seu paper queda molt ben reflectit a la gala 14 quan Virginia acaba de cantar Old Town. No diu Virginia.... o ..... no no ell comenta l'escenari, el plató.... i dóna pas al jurat dient a la Virginia (que ja porta una bona estona dreta i no sap si seure's o no): "Bueno Virginia, ahora toca escuchar al jurado, que a veces dice cosas bonitas y otras no tanto". Suposo que esperava que el jurat (Javier Llanos) critiqués negativament l'actuació de la Virginia i va quedar sorprès dels seus comentaris. Això si, de seguida atura els aplaudiments i crits a favor de Virginia. Per què no va fer el mateix a la gala final quan aplaudien a Pablo o, es sentien alguns crits (els hi van posar microfons perquè semblés que eren molts) en contra Virginia ?.

La productora, deixant que alguns concursants (Ivan, Pablo, Chipper, Sandra, Mimi) poguessin adaptar les seves cançons a les seves aptitutds (escurçant frases, tocant amb o sense piano, arranjaments musicals, baixant notes, seleccionant cançons, sobretot a les fases finals). A la Virginia, no mai mai mai res de tot això. Fins i tot, el dia de la gala final (enmig de concerts, rodes de premsa,..) no va escollir la cançó, com els altres,...va tenir que aprendre's una de nova: Tomorrow. Ella com sempre, amb la bona educació per endavant comenta que li agradat conèixer aquesta cançó. Donen a entendre que Lunas Rotas l'ha escollit la Virginia, com de mentiders són. O com una de les hostesses o recepcionistes li roba la carta que els hi dóna el professor de Zen el darrer dia, essent l'única que no la va poder llegir, fins i tot en Reke que està el seu costat ho va poder fer. Per què a ella ?. No hi ha prou que li digui HO SENTO !!. Haver-la tractat com a la resta i ja està!!. No m'estranya gens que aquest any en Risto hagi estat més directe si ja veia que enguany els d'OT es saltaven totes les normes de convivència, educació, professionalitat. Calia que algú, en nom de tots nosaltres, intentés posar fre o, si més no, donar-lo a conèixer. O com des de la web es maltractava als de la "marea azul" desactivant usuaris i esborrant comentaris que denunciaven aquests fets... (després parlaven de XATS SENSE CENSURA, si ells han fet de dictadors en tots els aspectes, QUINA VERGONYA. Tampoc m'estranya que en Risto no vulgui continuar)

Res, un fàstic tot plegat. I, hores d'ara, no són capaços de reconèixer a Virginia com a guanyadora. Ells que han despreciat durant tot OT a l'audiència, perquè som sords, som "burros" incapaços de saber si algú canta o no, o fins i tot ens diuen que som un frau... que som manipulables.... escollim a algú com a favorita (ells que han dictat les normes)... o acusen a Virginia d'afinació sospitosa... quan un professional com M.Manzó diu que en dues notes se n'anat una mica o a ella que a Bluesonic treu millor nota que d'altres que ningú ha estat capaç de dir-los que desafinen.... tota una sèrie d'adjectius insultants, quan som nosaltres qui decidirem a qui comprem un disc i a qui no, a qui anirem a veure-la als concerts (això si, i em sap greu per la Virginia, però hi aniré quan canti ella sense la pandi...no vull veure en directe gent sobèrbia, creguda, envejosa.... sobre un escenari i menys pagar per això, gent falsa que diuen una cosa i en fan una altra.... si un d'aquests personatges diu que Risto i Virginia l'han amargat, que sàpiga que ell també m'ha amargat molt i molt,.. això sí m'ha fet adonar de la importància dels valors que m'han donat els meus pares i la sort que he tingut de crèixer al seu costat. En definitiva, ha guanyat la persona que s'ha saltat tots els cànons d'OT: una veu autèntica i personal amb suficient qualitat a partir de la qual pot millorar (de fet la seva veu s'ha fet gran allà dins treballant en un entorn negatiu, de fet per l'esforç i treball d'ella), plena de sensibilitat i que transmet quan canta, amb una personalitat que fa que molts l'admirin, amb bona educació, que controla les seves paraules per les repercussiones que pot tenir a tots els seus fans (d'edats molt dispars)... ha guanyat la que ha estat l'artista més completa... Algú que hi entén, ja ho ha dit que ser artista no n'hi ha prou en tenir APTITUD (saber cantar i/o tocar) cal tenir, també, ACTITUD. I això és el que ha demostrat ella i el que ha fet que sortissin gotes d'aigua per tot el territori per a crear una gran MAREA BLAVA.